No odiar mai ningú i el cap sempre a les estrelles.
(Incendies, Wajdi Mouawad)
Cançons d’hivern per
guarir ferides.
I que la humitat del fred apagui els incendis que cremen amb tanta ràbia.
Que el silenci no parli amb la veu del dolor.
Ni ràbia ni silenci ni dolor.
El mar, només el mar
i estrènyer els ulls amb força per tornar a sentir la calma.
O millor tancar-los ben fluix,
i potser la suavitat faci retornar la pausa dels instants de llum,
potser així el mar
serà altra vegada la mar,
aquell mirall d’empatia
i no el vidre trencat
que escup tsunamis als pitjors malsons.
Sonen cançons d'hivern sota la pell,
recorrent el cos per
apagar incendis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario